Isaac Montoya. Emisiones peligrosas
Casal Solleric. Espai Quatre
Passeig del Born, 27. Palma de Mallorca
3 de gener / 16 d’abril de 2006
TÍTOL: “Isaac Montoya. Emisiones peligrosas”
LLOC: Casal Solleric. Espai Quatre
INAUGURACIÓ: Divendres, 3 de gener de 2006, a les 20:00
DATES: 3 de gener / 16 d’abril de 2006
HORARI: De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00; Diumenges i festius, de 10:00 a 13:30
COMISSÀRIA: Neus Cortés
INSTITUCIONS: Ajuntament de Palma, CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo)
L’exposició s’estructura en dues parts. La primera consta de diverses fotografies de gran format de la sèrie Basado en hechos reales, a les quals l’artista utilitza imatges d’episodis dramàtics reals, esdevinguts a llocs llunyans al nostre i que, després de manipular-los digitalment, acaba convertint en escenes idíl·liques interpretades per les nostres pròpies icones estètiques i socials.
La segona part està formada per dues caixes de llum també de gran format i de doble lectura. D’una banda, la primera mirada contempla una imatge codificada, com les emeses als canals de televisió de pagament. Creim entreveure les terribles escenes que es varen difondre sobre la guerra d’Irak. Una segona mirada a través de la lent d’un visor col·locat davant aquestes ens informa que la realitat que crèiem reconèixer no és del tot com l’esperàvem. Una altra realitat –amb la mateixa escenografia, això sí, però completament distinta– se’ns apareixerà a davant fent-nos pensar sobre la impossibilitat d’arribar a la veritat, a pesar de viure en un món suposadament decodificat per la llibertat.
Aquest món d’anunci publicitari, al qual tots aspiram com demostren els índex d’audiència i d’economia, sembla contenir la clau de la felicitat, amb formes molt més belles i continguts més precisos i efectius quer els de la quotidiana vulgaritat. Potser no ens enganen els qui ens asseguren, a les interrupcions de les pel·lícules i dels reality shows, que el món seria millor si potenciàvem al màxim aquest disseny, aquesta modernitat, aquesta tecnologia, on és possible la lletjor, la deformitat de la tragèdia, la asimetria de la injustícia.
Aquesta exposició parla de les pors dels nostres somnis o, el que és el mateix, de la realitat. Despertar és dormir, en la rutina, o en el malson. La realitat s’esdevé, amb les seves formes descarnades i desfiguradores, a llocs aliens, llunyans en allò físic i allò sentimental. La realitat és la inestabilitat, la deformitat extravagant, la imprevisió que fa perillar els fonaments del nostre progrés i les bases del nostre benestar.
Mitjançant una lectura de dobles imatges, d’espectres subliminars, de llocs ambigus entre la destrucció i la construcció, descobrirem un espai entre els somnis i la vigília que ens aproparà a un món on ja no és possible l’objectivitat de la informació, ni l’enfocament imparcial de la notícia. Aquesta vegada l’espectador se sentirà involucrat, veurà part de la seva vida envaïda per situacions que abans eren a l’altre costat. No hi haurà separació entre diferents mons, cada vivència serà compartida i cada dolor, interpretat i traduït.
