Elliott Erwitt. Retrospectiva
Casal Solleric. Planta Baixa i Entresol
Passeig del Born, 27. Palma de Mallorca
30 de juny / 10 de setembre
TÍTOL: Elliott Erwitt. Retrospectiva
LLOC: Casal Solleric. Planta baixa i entresòl
INAUGURACIÓ: divendres, 30 de juny de 2006, a las 20.00 h
DATES: 30 de juny / 10 de setembre
HORARI: de dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 21.00 h; Diumenges i festius, de 10.00 a 13.30 h
INSTITUCIONS: Ajuntament de Palma, CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), MAGNUM Photos
Nascut a París el 1928, Elliott Erwitt va passar la major part de la seva infantesa a Milà. La seva família retornà el 1938 a la capital francesa, des d’on emigraren a Nova York l’any següent, abans d’instal·lar-se a Los Angeles el 1941. El seu interès per la fotografia va començar a Hollywood, on quan era adolescent va començar a fer feina en un laboratori fotogràfic. L’any 1948 es va traslladar a Nova York, on va conèixer Edward Steichen, Roy Stryker i Robert Capa, que el convidà a formar part de l’Agència Magnum.
Després de passar l’any 1949 viatjant per França i Itàlia, va tornar a Nova York, on va començar a fer feina com a fotògraf professional. Fou reclutat per l’exèrcit nord-americà i va continuar fotografiant a les destinacions d’Alemanya i França.
L’ingrés d’Erwitt a Magnum es produeix l’any 1953. Considerat com un prestigiós membre des de la seva arribada, ha presidit aquesta emblemàtica agència durant uns quants mandats. Els seus assajos periodístics i les seves creacions han estat publicats internacionalment durant cinquanta anys.
La retrospectiva dedicada a Elliott Erwitt que ara es presenta al Casal Solleric està integrada per una acurada selecció de fotografies de les seves sèries més significatives, un suggeridor recorregut a través de 122 imatges que, en el seu conjunt, faciliten una aproximació exhaustiva a un dels fotògrafs més carismàtics del segle XX.
Al llarg de la seva vida, Erwitt ha estat objecte d’importants exposicions individuals a nombrosos museus de tot el món, com el Museum of Modern Art de Nova York, The Smithsonian Institute, l’Art Institute de Chicago, el Museu Modern de París, el Kunsthaus de Zuric o el Photokina de Colònia. Al nostre país, fou objecte d’una completa mostra al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, a Madrid, el 2002.
D’entre les seves publicacions més conegudes –i objecte de culte per als amants de la fotografia– cal destacar Europa Oriental (1965), Fotografies i anti-fotografies (1972), Observacions sobre arquitectura nord-americana (1972), Elliott Erwitt: l’experiència privada (1974), Fill de cussa (1974), L’arbre de l’àngel (1984), Elliott Erwitt: Revelacions personals (1988), Entre els sexes (1994) Cans, cans (1998), Visitants museus (1999) i Tu i jo (2004), entre d’altres.
Elliott Erwitt va néixer a França de pares russos exiliats el 1928. Els primers anys de la seva vida varen transcórrer a Itàlia, des d'on es va traslladar a París amb la seva família i, finalment, va emigrar als EUA el 1939. Mentre estudiava a Los Angeles City College, va treballar en un laboratori fotogràfic comercial. El 1948 se’n va anar a Nova York, on va continuar els seus estudis i va començar la seva carrera com a fotògraf amb gran èxit. Reclutat per l'Exèrcit Nord-americà (1951-1953), va servir a Europa com a fotògraf militar mentre continuava treballant com a freelance per a Collier’s, Look, Life i Holiday. En aquella època va conèixer Edward Steichen i Robert Capa. Aquest darrer el va convidar a formar part de l'agència Magnum Photos el 1953. El 1968 es va convertir en el president de l'agència i va mantenir aquest càrrec durant tres mandats. Els seus llibres, els seus assaigs periodístics, les seves il·lustracions i els seus anuncis han estat publicats a tot el món durant més de quaranta anys. Va començar a fer pel·lícules en els anys setanta. Entre els seus documentals es troben Beauty Knows No Pain (1971), Red White And Blue Grass (1973) i, molt en particular, The Glass Makers Of Herat (1977). Els vuitanta, Erwitt va produir desset programes televisius en clau de sàtira i humor per a Home Box Office. De la dècada dels noranta ençà continua duent una extraordinària i variada vida professional, conciliant diferents aspectes de la fotografia. A més de treballar activament per a mitjans de la premsa, la fotografia industrial i la publicitària, Erwitt dedica tot el seu temps lliure a crear nous llibres i exposicions destinades a galeries i a museus.
Nacido en París en 1928, Elliott Erwitt pasó la mayor parte de su infancia en Milán. Su familia regresó en 1938 a la capital francesa, desde donde emigraron a Nueva York al año siguiente, antes de instalarse en Los Angeles en 1941. Su interés por la fotografía comenzó en Hollywood, donde, cuando era adolescente, empezó a trabajar en un laboratorio fotográfico. En el año 1948 se trasladó a Nueva York, donde conoce a Edward Steichen, Roy Stryker y Robert Capa, quien le invitará a formar parte de la Agencia Magnum.
Después de pasar el año 1949 viajando por Francia e Italia, volvió a Nueva York, donde empezó a trabajar como fotógrafo profesional. Fue reclutado por el ejército norteamericano y continuó fotografiando en los destinos de Alemania y Francia.
El ingreso de Erwitt en Magnum se produce en el año 1953. Considerado como un prestigioso miembro desde su llegada, ha presidido esta emblemática agencia durante algunos mandatos. Sus ensayos periodísticos y sus creaciones han sido publicados internacionalmente durante cincuenta años.
La retrospectiva dedicada a Elliott Erwitt que ahora se presenta en el Casal Solleric está integrada por una esmerada selección de fotografías de sus series más significativas, un sugerente recorrido a través de 122 imágenes que, en su conjunto, facilitan una aproximación exhaustiva a uno de los más carismáticos fotógrafos del siglo XX.
A lo largo de su vida, Erwitt ha sido objeto de importantes exposiciones individuales en numerosos museos de todo el mundo, como el Museum of Modern Art de Nova York, The Smithsonian Institute, el Art Institute de Chicago, el Museo Moderno de París, el Kunsthaus de Zuric o el Photokina de Colónia. En nuestro país, fue objeto de una completa exposición en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, en Madrid, en 2002.
Entre sus publicaciones más conocidas –y objeto de culto para los amantes de la fotografía– cabe destacar Europa Oriental (1965), Fotografías y anti-fotografías (1972), Observaciones en la arquitectura norteamericana (1972), Elliott Erwitt: la experiencia privada (1974), Hijo de perra (1974), El árbol del ángel (1984), Elliott Erwitt: Revelaciones personales (1988), Entre los sexos (1994) Perros, perros (1998), Visitantes de museos (1999) y Tu y yo (2004), entre otros.
