ULTRAMart. Art contemporani de Nova Zelanda. Casal Solleric. Palma de Mallorca
[....] La generació d’aquesta exposició, tots ells artistes veterans en aquests moments, molts dels quals –Albrecht, Ross i Lane– nasqueren en la dècada dels 40, veien el viatge a Europa i Amèrica del Nord com una espècie de ritu d’iniciació necessari.
De llavors ençà, han continuat viatjant en les dues direccions amb una freqüència creixent. Els seus coetanis més joves, com Pardington, Michael Stevenson (1964) i Peter Robinson (1965), s’han aprofitat de l’existència de nous llocs de residència, de la seva participació a biennals i d’altres oportunitats per tenir presència internacional i construir carreres professionals que, malgrat estar radicades en general a Nova Zelanda, ja no estan confinades a aquest territori [....]
A causa d’aquesta perspectiva més madura, els artistes s’estan relacionant amb Europa en un àmbit que és més ampli que el que encarnava el focus anglocèntric establert a Londres, l’únic far metropolità que es projectà sobre Nova Zelanda fins els anys 60 i més endavant. Alliberats dels lligaments colonialistes exclusius, els neozelandesos es relacionen amb Europa en funció del que permeten les circumstàncies i les connexions personals, ja estigui el focus a Berlín, Varsòvia, París, Basilea o València. Això és Europa sense lligaments colonials, una perspectiva més saludable en el seu conjunt [....] Peter Simpson, [ Auckland, Nova Zelanda, 2007] Extractes del catàleg ULTRAMart. Art contemporani de Nova Zelanda, Casal Solleric, Palma (2007)
Gretchen Albrecht va néixer a Auckland el 1943, i el 1963 es va graduar a l’Escola de Belles Arts de la Universitat d’Auckland.De llavors ençà ha participat a nombroses exposicions i mostres a Nova Zelanda, Austràlia, Europa i els Estats Units. El seu treball és present a totes les col·leccions d’art importants de Nova Zelanda.El 1992 va participar a la mostra col·lectiva “La distància mira cap a nosaltres” que es va exhibir a Sevilla (Expo92), Madrid (Centre Cultural del Conde Duque), Barcelona (Casa Elizalde) i al Centre Cultural de Zamora. El 2000 va participar a l’exposició “4”, presentada a galeries dels Països Baixos. S’han duit a terme tres grans exposicions retrospectives del seu treball<A[treball|feina]>: el 1986 (“AfterNature”), el 1999 (“Crossing the Divide”) i el 2002 (“Illuminations”).
Bill Culbert va néixer el 1935 a Port Chalmers, Dunedin. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Canterbury (1953-1956) i al Royal College of Art, de Londres (1957-1960).Des de 1961 alterna la seva carrera<A[carrera|cursa]> docent amb nombroses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaquen: 2002: “Spacific Plastics”, Sue Crockford Gallery, Auckland i “Bill Culbert”, Centre d’Art Plastic, St. Fons, Lió; 2003: “Wine, Light and Things”, Millenium Gallery, Blenheim, i “Bill Culbert”, Auckland Art Gallery Toi o Tamaki; 2004: “Bill Culbert”, Sue Crockford Gallery, Auckland, i “Daylight, Nightlight”, Roslyn Oxley9 Gallery, Sidney.
El març de 2006 es va instal·lar la seva obra SkyBlues, un gran format d’acer inoxidable i neó, a Wellington, Nova Zelanda. Culbert manté una estreta relació amb Nova Zelanda a través de freqüents exposicions i de les seves col·laboracions amb l’artista Ralph Hotere. Viu i treballa entre Londres i França.
Pip Culbert va néixer el 1938 a Newcastle-on- Tyne, Anglaterra. Va estudiar al Royal College of Art de Londres entre 1957 i 1961, on es va especialitzar en Disseny Industrial.Des de 1985 ha participat a nombroses exposicions i a mostres individuals, entre les quals: 2005: “Big Wall Project”, a la Dunedin Public Art Gallery; 2004: “In erster Linie...” al Museu Fridericianum Kassel; “fadenschein”, Gitte Weise Gallery, Berlín; “Linen Line”, SoFa Gallery, Christchurch, i Artspace, Auckland, Nova Zelanda.Entre les recents exposicions col·lectives destaquen: 2005: “Punkt und Linie Fläche und Raum Zeichnung heute”, Overbeck- Gesellschaft, Lübeck, Alemanya, i “Rendezvous mit Gitte, Volume 5”, Gitte Weise Gallery, Sidney, Austràlia; 2006: “Papier Plus”, Gitte Weise Galerie, Berlín, i “Rendezvous mit Gitte, Vol. 6, Part I”, Gitte Weise Gallery, Berlín. 2007: “Prospect 2007: New Art New Zealand”, City Gallery Wellington, Nova Zelanda.Viu i treballa a Londres i a Croagnes, França.
Tony Lane va néixer a Kati Kati, Nova Zelanda, el 1949. El 1970 es va graduar en Belles Arts a l’Escola Elam de la Universitat de Auckland. Es va traslladar a Wellington el 1974 i va viure en aquesta ciutat durant prop de 28 anys.Entre 1992 i 1994 alguns dels seus quadres formaren part de l’exposició itinerant “La distància mira cap a nosaltres: deu artistes de Nova Zelanda”, que va passar per Espanya, Holanda i Nova Zelanda.El 1995 Lane va exposar en solitari a la Peder Bonnier Gallery de Nova York. Ha realitzat tres exposicions amb la Dreamtime Gallery, el 1997 i el 2006, a Londres, i el 1999 a Gstaad, Suïssa. El 2002, Lane va exposar en solitari a la Galeria Camilla Hamm, a Barcelona.El 2006 es va dur a terme a la City Gallery de Wellington “Tony Lane, Practical Metaphysics”, una exposició retrospectiva de quadres de l’artista del període 1988-2006.El seu treball<A[treball|feina]> forma part de nombroses col·leccions públiques i privades a Nova Zelanda, Europa i els Estats Units. Des de 2002 viu a Auckland.
Fiona Pardington va néixer com Fiona Dorothy Cameron el 1961 a Devonport, Auckland, Nova Zelanda, i és d’origen escocès (del clan Cameron d’Erracht) i maori (Kai Tahu, Kati Mamoe). Graduada per l’Escola de Belles Arts de la Universitat d’Auckland; amb Llicenciatura en Belles Arts 1984 i Màster en Belles Arts (Fotografia) 2003. Des de llavors ha participat en nombroses exposicions.El 1995 va ser inclosa en la prestigiosa exposició “Cultural Safety” de Frankfurt i Aachen, Alemanya. El 1996 i el 1997 se li va atorgar la beca Francés Hodgkins de la Universitat d’Otago i el 1997 va ser guardonada amb el Visa Gold Art Award.El 2003 Fiona fou una de les principals artistes de “Te Puawai o Ngai Tahu”, una exposició per commemorar els èxits<A[assoliments|èxits]> dels artistes contemporanis de Ngai Tahu.Més recentment, el seu treball<A[treball|feina]> s’ha inclòs en el renovat Musee du Quai Branly a París. Viu i treballa a Auckland.
James Ross va néixer a Anglaterra el 1948 i va emigrar a Nova Zelanda amb els seus pares el 1959. Es va graduar en Belles Arts per la Universitat d’Auckland el 1970 i des de llavors ha realitzat nombroses exposicions a Nova Zelanda, Austràlia, Europa i els Estats Units.El 1992 va participar a la mostra col·lectiva “La distancia mira cap a nosaltres” que es va exhibir a Sevilla (Expo92); Madrid (Centre Cultural del Conde Duque); Barcelona (Casa Elizalde), al Centre Cultural de Zamora.El 2001 i el 2002 va exposar a Nova York, i el febrer de 2007 la mostra “The Red Studio” (amb treballs<A[treballs|feines]> del període 1982-2006) es va presentar a The Gus Fisher Gallery, a Auckland. Des de 2004 ha treballat entre els seus estudis d’Auckland i Londres.
LLOC: Casal Solleric. Planta noble
DATES: 13 juny – 8 juliolHORARI: Dimarts a dissabte de 10 a 14.00 / Diumenges i festius de 10 a 13.30
INSTITUCIONS: Ajuntament de Palma, Govern de les Illes Balears. Direcció general de Cultura, Caja Mediterráneo, Ambaixada de Nova Zelanda a Espanya