AMBLART

Casal Solleric. Planta Noble
Passeig del Born, 27. Palma de Mallorca

14 maig - 7 junio

Filòsof, traductor, crític literari, narrador..., Walter Benjamin (Berlín, 1892-Portbou, 1940) continua essent avui, al segle XXI, un intel·lectual de referència per a la cultura contemporània. Moltes de les seves idees i reflexions al voltant de la modernitat, la història o l’art segueixen vigents i, sobretot, provoquen encara amplis i fèrtils debats a tot el món.

La vida de Walter Benjamín, com la de molts altres alemanys del seu temps, va estar marcada per la crisi econòmica dels anys vint; després, com la de molts altres jueus, per l’horror nazi. La pobresa i l’exili, doncs, varen determinar-ne els darrers anys d’existència, a la qual va decidir posar fi el setembre de 1940, després d’un intent frustrat d’abandonar França, aleshores ocupada per Hitler.

La primera destinació del seu exili definitiu va ser, precissament, Eivissa, entre abril i setembre de 1933. Ja coneixia l’illa, perquè just un any abans, entre abril i juny de 1932, havia gaudit del seu clima i dels seus paisatges, al poble de Sant Antoni, devora la mar, en un lloc molt especial, d’una bellesa i una tranquil.litat extraordinàries: Sa Punta des Molí. Aquestes dues estades a Eivissa ocupen una pàgina breu, pero important, a la vida del pensador alemany.

Ara , setanta-cinc anys després del seu primer viatge a l’illa, l’exposició “Walter Benjamin a Eivissa” recorre una altra vegada aquells dies i ho fa a traves de set apartats temàtics.

El primer, “Viatge al passat”, ens mostra l’inesperat contacte del filòsof amb una societat tradicional, que semblava ancorada en el passat, aliena al món modern, i ens mostra també com aquest contacte va significar per a ell un motiu de reflexió constant.

A “L’art de narrar” assistim a una curiosa transformació: mentre és a l’illa, el filòsof dedica bona part del temps a escriure entretingudes narracions basades principalment en motius eivissencs.

L’arquitectura va ser sempre un dels temes favorits de Benjamin, així que –no podia ser d’altra manera- la casa pagesa eivissenca, que aleshores començava a ser reconeguda i valorada pels joves arquitectes.d’avantguarda, també va  despertar-ne l’interés. D’això tracta el tercer apartat d’aquesta exposició: “L’arquitectura”.

El filòsof va gaudir plenament del medi natural que Eivissa li oferia. De fet, són constants les caminades per l’interior de l’illa i també les passejades amb barca. De l’admiració que suscitaven en ell aquestes experiències, en donen fe nombrosos cartes i altres escrits, i tot plegat queda palès a l’apartat titulat “Paisatge i turisme”.

A més de narracions, durant l’estada a Eivissa, Walter Benjamín va escriure alguns dels seus assajos és destacats, així com cròniques de caràcter autobiogràfic. Aquest vessant queda recollit a l’apartat “Llegir i escriure”.

Però s’ha de destacar, a més, una faceta social important en les estades del filòsof a l’illa. De les seves amistats, també dels seus amors, dels llocs als quals acudia habitualment, n’ofereix una mostra l’apartat sisè: “Vida social”.

I finalment, si bé és cert que Benjamin va aprofitar el millor que li oferia l’illa mentre hi va viure, no hem d’oblidar, i d’això tracta el darrer apartat de l’exposició –“L’exiliat”-, que també hi va passar moments de serioses dificultats econòmiques, situacions desesperades per la seva condició d’exiliat, moments d’amargor i soledat.