AMBLART

desde 2005 ayudando en la promoción del Arte Contemporáneo

Get Adobe Flash player
Búsqueda personalizada

Miguel Lorente. Visión 1656 – c.1966. Casal Solleric. Palma de Mallorca

Sample ImageCasal Solleric. Planta Baixa
Passeig del Born, 27. Palma de Mallorca

febrer-abril de 2007

 

LLOC: Casal Solleric. Espai Quatre

INAUGURACIÓ: Dijous, 8 de febrer de 2007, a les 20:00

DATES: febrer-abril de 2007

HORARI: De 10 a 14 i de 17 a 21; Diumenges i festius, de 10 a 13.30

COMISSÀRIA: Neus Cortés

INSTITUCIONS: Ajuntament de Palma, CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo)

 

 

Sample Image

Sample Image

Miguel Lorente (Alacant, 1965) sol treballar en col·laboració amb altres artistes i utilitzar diversos pseudònims, per la qual cosa és difícil rastrejar el seu treball. Com bona part dels seus companys de generació, va començar exposant a la Mostra d’Art Jove (1990) i al Centre de Recursos Culturals de Madrid (1992). De llavors ençà ha exposat al Museu Ludwig (1993), a El Ojo Atómico (1994), a les sales d’exposicions de la Comunitat de Madrid (1998 i 2003) i a Doméstico (2001).

 

L’artista ha anat mostrant en públic la seva obra des del principi de la dècada dels 90. El seu treball ha estat des d’aleshores estretament lligat a una idea de l’art com a via d’aprenentatge i difusió del coneixement, una via que va començar a desenvolupar-se en el Renaixement i continua fins als nostres dies. Els seus primers projectes es relacionaven amb l’àmbit de les ciències exactes o naturals, però pot observar-se una tendència progressiva a incloure àmbits més amplis, fins i tot la filosofia i l’art.

 

La realització de les obres de Miguel Lorente es caracteritza per una precisió tal que les obres tenen l’aspecte de ser maquetes abans que cap altra cosa. L’esmentada precisió alenteix enormement el seu treball, per la qual cosa resulta inusual la reunió d’un grup significatiu de la seva obra.

 

L’actual exposició gira al voltant de la visió i la representació. El títol, “Visió 1956-c.1966”, defineix el tema i el fil conductor de l’exposició: la visió, els seus complements i els seus derivats. Aquests inclouen des dels diferents processos i elements tècnics que han completat i desenvolupat les capacitats de la nostra visió fins a les possibilitats creatives basades en la visió que modifiquen la forma de vida i la percepció del món dels éssers vius.

 

Com si es tractàs d’un ràpid catàleg d’arts i tècniques, l’exposició recull aparells i dispositius relacionats amb la visió (l’ull, els miralls, maquetes arquitectòniques amb finestres i periscopi, els prismàtics, la càmera fotogràfica, un projector de cinema aficionat, un sistema d’anàlisi i utilització del color...). Aquests dispositius es relacionen directament o indirecta amb diferents formes creatives i alguna creació concreta, des de l’arquitectura (el laberint de miralls, segons un model de fira de finals del segle XIX, o l’antic alcàsser madrileny, residència reial, on es pintaren i allotjaren Las Meninas) a la fotografia (la Hasselblad i el seu rotlle exposat, sense revelar encara) o el cinema, passant per la pintura (Las Meninas) o les arts gràfiques (els cubs de Küppers).

 

Les obres repassen diverses tecnologies de la imatge, amb especial èmfasi en la popularització de l’òptica en l’edat contemporània. L’ús de jocs de miralls connecta Las Meninas de Velázquez amb els laberints recreatius. El desenvolupament de la mirada i el seu registre estan representats per uns prismàtics, per la fotografia i pel cinema aficionat. Una altra de les vies de l’exposició ens du a la comprensió dels fenòmens del color i les pretensions de sistematització d’aquest.

 

Els aficionats als objectes tècnics, a les arts visuals o a la història en general no trigaran a teixir relacions d’uns objectes amb els altres. Algunes són evidents i properes; d’altres, més llunyanes o ambigües. No és pretensió de l’artista delimitar la imaginació del públic. Sens dubte, pretendre representar la visió i allò visual en general i en uns quants objectes només pot fer-se amb una bona dosi d’humor i inconsciència. Potser no sigui necessari advertir-ho, però Lorente no intenta fer un resum equilibrat ni molt menys complet, sinó més aviat passar l’estona i continuar conreant les nostres aficions.

 



Miguel Lorente (Alicante, 1965) suele trabajar en colaboración con otros artistas y utilizar diversos seudónimos, por lo que es difícil rastrear su trabajo. Como buena  parte de sus compañeros de generación comenzó exponiendo en la Muestra de Arte Joven (1990) y en el Centro de Recursos Culturales de Madrid (1992). Desde entonces ha expuesto en el Museo Ludwig (1993), en El Ojo Atómico (1994), en las salas de exposiciones de la Comunidad de Madrid (1998 y 2003) y en Doméstico (2001).

 

El artista ha venido mostrando en público su obra desde el principio de la década de los 90. Su trabajo ha estado desde entonces estrechamente ligado a una idea del arte como vía de aprendizaje y difusión del conocimiento, una vía que empezó a desarrollarse en el Renacimiento y continúa hasta nuestros días. Sus primeros proyectos se relacionaban con el ámbito de las ciencias exactas o naturales, pero puede observarse una tendencia progresiva a incluir ámbitos más amplios, incluso la filosofía y el arte.

 

La realización de las obras de Miguel Lorente se caracteriza por una precisión tal que las obras tienen el aspecto de ser maquetas antes que ninguna otra cosa. Dicha precisión ralentiza enormemente su trabajo por lo que resulta inusual la reunión de un grupo significativo de su obra.

 

La actual exposición gira alrededor de la visión y la representación. El título “Visión 1956-c.1966” define el tema y el hilo conductor de la exposición: la visión, sus complementos y sus derivados. Estos incluyen desde los distintos procesos y elementos técnicos que han venido a completar y desarrollar las capacidades de nuestra visión, hasta las posibilidades creativas basadas en la visión que modifican la forma de vida y la percepción del mundo de los seres vivos. 

 

Como si de un rápido catálogo de artes y técnicas se tratara, la exposición recoge aparatos y dispositivos relacionados con la visión (el ojo, los espejos, maquetas arquitectónicas con ventanas y periscopio, los prismáticos, la cámara fotográfica, un proyector de cine aficionado, un sistema de análisis y utilización del color…). Estos dispositivos se relacionan directa o indirectamente con distintas formas creativas y alguna que otra creación concreta, desde la arquitectura (el laberinto de espejos, según un modelo de feria de finales del siglo XIX; o el antiguo Alcázar madrileño, residencia real, donde se pintaron y se albergaron Las Meninas) a la fotografía (la Hasselblad y su rollo expuesto, sin revelar todavía) o el cine, pasando por la pintura (Las Meninas) o las artes gráficas (los cubos de Küppers).

 

Las obras repasan varias tecnologías de la imagen, con especial hincapié en la popularización de la óptica en la Edad Contemporánea. El empleo de juegos de espejos conecta Las Meninas de Velázquez con los laberintos recreativos. El desarrollo de la mirada y su registro está representado por unos prismáticos, por la fotografía y por el cine aficionado. Otra de las vías de la exposición nos lleva a la comprensión de los fenómenos del color y las pretensiones de sistematización del mismo.

 

Los aficionados a los objetos técnicos, a las artes visuales o a la historia en general no tardarán en tejer relaciones de unos objetos con otros. Algunas son evidentes y cercanas, otras, más lejanas o ambiguas. No es pretensión del artista delimitar la imaginación del público. Por supuesto, pretender representar la visión y lo visual en general y en unos pocos objetos sólo puede hacerse con una buena dosis de humor e inconsciencia. Quizás no sea necesario advertirlo, pero Lorente no intenta hacer un resumen equilibrado ni mucho menos completo, sino más bien pasar el rato y seguir cultivando nuestras aficiones.


Revista Saber de Ciencias

Zapatosmania.com La Revista de Zapatos y Calzado