AMBLART

desde 2005 ayudando en la promoción del Arte Contemporáneo

Get Adobe Flash player
Búsqueda personalizada

Art Palma Brunch 07

Sample ImagePor Pau Waelder

 

ABA Art Contemporani, Altair, Ferrán Cano, Joan Guaita, Jule Kewenig, Maior, C.C.C. Pelaires, Xavier Fiol

 

Per tercer any consecutiu, ha tingut lloc la iniciativa de les galeries de l'associació Art Palma d'inaugurar les seves mostres simultàniament el dissabte al matí, de 11 a 14 hores, tot oferint quelcom per menjar i beure als visitants en aquelles hores prèvies al dinar. Una cita molt encertada, pel dia i l'hora, que proposa un circuit pel centre històric de la ciutat i permet d'assistir a les inauguracions en un ambient més distés i informal.

 

Sample Image

Sample Image

Sample Image

Sample Image

Sample Image

Sample Image

Fent un recorregut quasi circular (de línia de Metro, com suggereix la invitació), la primera parada fou ABA Art. Allà es presentava una mostra individual d'Antoni Llena, sota el títol “Món”, en la que l'artista elabora un seguit de peces entorn de la poesia de Robert Walser, de les que destaca principalment l'escultura-instal·lació que s'estén per la part posterior de la galeria. Una gran cinta amb les paraules de Walser es desplega ingràvida, projectant en la seva ombra un doble que reescriu el poema sobre la superfície del mur, en un trànsit acotat, al principi i a la fi, per dos miralls trencats que jeuen al terra.

 

La Galeria Maior presentà les “raons foradades” de Mónica Fuster, en una mostra que és complement i continuació de la que presentaren el cap de setmana anterior a Pollença. Una selecció d'obra gràfica i video recent, entre la qual hom pot reconèixer el treball que va presentar a la Fundació Miró sota el títol “Traç” en 2005, forma aquesta exposició.  Cal destacar-hi també el llibre tàctil-sonor “Huellas y señales; Animales de otros mundos”, que ja s'ha pogut veure en la galeria pollencina i que combina sons generats de objectes i veus humanes, posteriorment tractats per semblar sorolls animals, amb gravats destinats no a ser observats, sinó a ser experimentats pel tacte.

 

A la galeria Ferran Cano, Enric Mas presentà “no estar sol”, una sèrie de fotografies d'objectes i llocs quotidians descontextualitzats i composats en forma de políptics en els que hom hi endevina un criteri més estètic que no pas conceptual. Entesa, segons indica l'artista, com una dedicatòria a allò que l'envolta en la seva vida diària i que li recorda que no està sol, la mostra esdevé una sola peça, en la que destaca (bé que a nivell anecdòtic) l'oferiment al visitant d'algunes fotografies en forma de postal, convidant-nos potser a iniciar el mapa de la nostra pròpia quotidianitat.

 

La galeria Jule Kewenig, que en més d'una ocasió ha portat a Palma l'obra dels històrics de les segones avantguardes alemanyes, presenta en aquesta ocasió algunes peces recents de l'austríac Siegfried Anzinger. Un dels artistes austríacs més reconeguts actualment, Anziger fou també un destacat integrant dels anomenats “Neue Wilde Malerei” (nous pintors salvatges), un grup d'artistes que varen renovar la pintura a principis dels vuitanta, i entre els que hi figuren noms com ara Immendorf, Kippenberger, Oehlen o Penck. Després de prop de 25 anys de silenci, l'artista retorna amb la sèrie “dones en els arbres”, en la que elabora, a partir d'una temàtica aparentment romàntic ai fantasiosa, una pintura instintiva, vital, salvatge en definitiva, que empra l'erotisme per crear una composició volgudament llibertina. La pròpia disposició de les peces en determina la recepció, donat que el seu agrupament fa difícil observar-les individualment, i hom es veu forçat a valorar el conjunt. Aquest és particularment el cas dels dibuixos, petits fulls de tamany regular que es despleguen sobre el mur aferrats per claus que els retenen com papallones en una col·lecció entomològica.

 

L'espai-aparador de Joan Guaita Peça Única acollia una delicada obra d'Andrés Michelena, un retrat de S.S. Dalai Lama realitzat amb segells budistes tibetans sobre paper de diari xinès. Una imatge alhora de denúncia i d'apropiació irònica, aquest “Sutraman” recorda vivament els retrats de les icones dels mass media elaborats per Warhol. Degudament adaptat a la sensibilitat actual, es presenta com a objecte de consum per una societat que cerca d'arribar a l'espiritualitat mitjançant l'adquisició de bens materials.

 

Fidel a l'abstracció geomètrica, el Centre Contemporari Pelaires presentà una selecció de peces de Nigel Hall, reconegut esculptor i membre de la Royal Academy of Arts que explora en la seva obra la construcció de l'espai mitjançant formes tubulars, jugant amb buits i volums que alteren la percepció de l'espectador.

 

A la galeria Altair s'hi presentà “Between the Torus and the Sphere”, una sèrie de gravats de Richard Serra en el que es fa patent l'habilitat de l'escultor americà per expressar el volum, mitjançant grans superfícies negres en el que la tinta s'estén com una capa densa que reposa, corpòria, sobre el paper. Amb un mètode senzill però efectiu, Serra sap elaborar en aquestes obres la solidesa i la presència aclaparadora de les seves immenses escultures d'acer.

 

Tancat el recorregut (o obrint-lo, segons a quin lloc hom hagi tingut la sort d'aparcar el cotxe) hi trobem la galeria Xavier Fiol. Seguint amb la seva línia de creadors d'una nova concepció de la pintura (citem, per exemple, a Julian Opie o Mark Titchner, també presents en altres exposicions d'aquesta sala), Fiol presenta l'obra recent de Tim Ayres, artista anglès resident a Amsterdam que ja havia estat a Mallorca amb motiu de la mostra “Later On We Shall Simplify Things” al Centre Cultural Andratx. Als quadres formats per frases netament retolades sobre un fons de color pla, habituals en la pràctica d'Ayres, s'afegeixen altres composicions més figuratives, com ara les de la sèrie “Barely flowers”, en les que crea a partir de peces tèxtils la silueta d'una flor sobre un fons de color típicament cosmètic, o bé la sèrie de retrats extrets d'una fotografia contrastada al màxim.

 

Finalment, cal mencionar la participació coincident de la galeria SKL, que va aprofitar l'ocasió per tornar a presentar l'exposició “El trazo vital”, del col·lectiu Dolls, una mostra multidisciplinar en la que la metàfora del fil com a traç, destí, connexió i límit es veu reflectida en peces objectuals, un video, diverses pintures i una acció que es va haver d'efectuar en dos ocasions per atendre la gran quantitat de public que s'hi havia congregat.

 

Contrapunt, podríem dir, de la Nit de l'Art, l'Art Palma Brunch és una iniciativa que s'està consolidant a poc a poc. Esperem doncs que arribi a assolir la notorietat de la convocatòria de setembre, i com aquesta involucri finalment a la gran majoria dels centres i galeries que conformen la rica escena cultural de la nostra ciutat.

 

Revista Saber de Ciencias

Zapatosmania.com La Revista de Zapatos y Calzado