Els anys 90 varen veure l'eclosió de les noves tecnologies, en el que es va anomenar “revolució digital”. Tot era nou i fascinant. Al 2000 va esdevenir el primer crack bursàtil del sector de les noves tecnologies, quan les venturoses empreses del “punt com” varen trobar-se amb la desfeta dels seus plans utòpics. Les noves tecnologies havien arribat a la seva primera maduresa. Només sis anys després, i d’una manera que reflexa l’increment exponencial expressat en la coneguda “llei de Moore”, ens trobem plenament immersos en una societat que viu de i per a les noves tecnologies, que no només han passat a formar part de la nostra vida quotidiana, sinó també de la nostra cultura.

Aquest cicle presenta alguns dels nombrosos temes que planteja la cultura digital, un espai híbrid i multidisciplinar en transformació constant.

Cicle

06/11     Art, ciència i tecnologia – Pau Alsina

07/11     Art interactiu – Pau Waelder

13/11     Narrativa evasiva – Raquel Herrera

14/11     Codi obert: cultura i programari lliure – Llorenç Valverde

20/11     Medialabs, centros de recursos para artistas – Marcos García, Medialab Madrid

21/11     Spawn of the Surreal: Art in the Videogame Era – Domenico Quaranta

27/11      Bioarte: en los límites de la creación – Capsula (Monica Bello i Ulla Taipale)

28/11      Research art: nuevos modos de hacer en las prácticas artísticas contemporáneas – Clara Boj i Diego Díaz

Coordinador: Pau Waelder

PROGRAMA

Dimarts, 6 de novembre

Art, ciència i tecnologia – Pau Alsina

Aquesta intervenció presentarà una introducció panoràmica a les diferents interseccions entre art, ciència i tecnologia que s’han vist potenciades amb la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en tots els àmbits de la societat. La conferència es desenvoluparà mitjançant l’estudi de casos de pràctiques artístiques i culturals vinculades a les tecnociències actuals, així com l’ús de breus apunts histórics i teòrics adeqüats per la seva interpretació. La importància de la Tecnociència en la nostra societat ha posat de relleu una vella i fèrtil relació entre la cultura artístico-humanística i la cultura científico-tecnològica. Ens referim al contexte marc dins del qual avui s’enllaçen i transformen àgilment algunes de las manifestacions artístiques més vigents (a-life art, net art, videogames art, locative media art, mobile art, bio art, robotic art, software art, etc.) i que estàn canviant el món de l’art i la cultura. En els darrers anys hem vist com a nivell internacional es succeixen les pràctiques artístiques, reflexions teòriques, exposicions, museus, festivals, conferències, congressos o publicacions especialitzades que venen a mostrar aquest fascinant dinamisme que conecta tant amb la llarga tradició de la història de l’art i dels media com amb les realitats i els somnis més animats o perturbadors del contexte de les tecnociències o fins i tot de la ciencia-ficció més especulativa.

Pau Alsina és professor dels Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, director d’Artnodes, espai d’art, ciència i tecnologia de la UOC, investigador del Grup d’Investigació Interdisciplinar KEC- Digital Common Culture, del projecte de I+D d’Art, Estètica i Nous Mitjans i del Grup de Treball en Cultura i Videojocs disn de l’institut d’investigació Internet Interdisciplinary Institute - IN3. És cofundador i co-coordinador de YASMIN, xarxa d’art, ciència i tecnologia (ACT) dels països mediterranis impulsada per Unesco Digiarts, Leonardo/ISAST, Olats, Artnodes/UOC i la Universitat d’Atenes. És membre del Consell Editorial del projecte LABS de Leonardo /International Society for the Arts, Sciences and Technology i director de la versió en espanyol. Membre del grup de treball en art, ciència i tecnologia de la FECYT -la Fundación Española de Ciencia y Tecnología- treballà en el Llibre Blanc de ACT. Co-relator, participant i assessor del Plà Estratègic de Cultura, de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Ha participat en diferents congressos, festivals i conferències por tota Europa. Ha organitzat diversos aconteixements vinculats amb A-C-T en Cataluña. Ha publicado ensayos y artículos sobre pensamiento, arte digital así como sobre otras interrelacions entre art, ciència i tecnología en revistes. Ha editat diferents monogràfics com ara “Arte y Ciencia” (2003), “Heterotopías: Arte, Tecnología y Activismo” (2004, amb Laura Baigorri),  “Calculabilidad: Arte y Matemáticas (2005) “Organicidad: Arte, Biología y Tecnología” (2006) y “Jugabilidad: Arte y Videojuegos” (en premsa). Acaba de publicar el seu llibre “Arte, Ciencia y Tecnología” a la Editorial UOC (2007) i un capítol sobre Arte y Biotecnologies dins del llibre "Panel de Control" Ed.Zemos98 (2007). Lloc web: http://www.uoc.edu/artnodes

Dimecres, 7 de novembre

Art interactiu – Pau Waelder

De les diferents vessants de la creació artística contemporània vinculada a les noves tecnologies, la de les instal·lacions interactives és una de les més interessants des del punt de vista de l’historiador de l’art, donat que planteja una nova relació entre l’obra d’art i el seu públic. L’espectador passa a ser usuari, en la mesura en que ara l’obra d’art li demana una acció sense la qual aquesta no pot prendre forma. Examinarem el concepte mateix d’interacció i com aquesta ha estat emprada pels artistes, en obres que impliquen l’espectador de maneres inusuals, de manera individual o col·lectiva, immediata o mediada, real o virtual, de vegades sense el seu coneixement o fins i tot produïnt-li experiències físiques extremes.

Pau Waelder és crític d’art i comissari. Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998), actualment cursa estudis de doctorat en art digital. Ha participat en diversos simposis internacionals, com ara el I Congreso Internacional Arthur Danto y el Fin del Arte, organitzat per CENDEAC (Murcia, 2003) i el congrés Gaming Realities, dins del festival d’art i cultura digital Mediaterra 06, organitzat per Fournos Centre for Digital Culture (Atenes, 2006). Ha escrit un capítiol pel llibre Extending Experiences, que serà publicat per la Universitat de Lapònia en 2007. En 2002 va iniciar una col·laboració amb diversos llocs web d’art i cultura digital. Editor de continguts a Rhizome (2003-2007) i Artnodes (2005-), és també crític d’art contemporani i digital als llocs web Furtherfield (2004-) i Amb l’Art (2005-). A més, ha produït videos per Vernissage TV (2006-) i és corresponsal de les revistes d’art a::minima (2004-) i art.es (2005-). També ha publicat a Blank Magazine, Magazine électronique du CIAC i Leonardo. Recentment, ha comissariat l’exposició col·lectiva d’art digital Metapaisatges a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Lloc web: http://www.pauwaelder.com

Dimarts, 13 de novembre

Narrativa evasiva – Raquel Herrera

Fa dotze anys, coincidint amb l’entusiasme mostrat per les possiblitats expressives de la tecnologia digital, Lev Manovich escriví el text, What is digital cinema?, on, a través d’un recorregut tècnic per la història del cinema, acaba concloent que “una pel.lícula es una disposició abstracta de colors canviants en el temps, en comptes de quelcom estructurat per ‘plans’, ‘narrativa’, ‘actors’ o similars (…)”, arribant a propasar fins i tot la concepció formulaica “Film= f (x, y, t)”. Però, un cop hem assumit la capacitat universalitzadora de l’ordinador, i el naixement del llenguatge dels nous mitjans de comunicació, què passa amb la narrativa? Repassarem el context evolutiu de l’art i la tecnologia per situar-hi el paper de la narrativa, no només com a desideratum sinó com a realitat que dóna peu a una pluralitat de manifestacions artístiques actuals que no es circumscriuen a l’esfera cinematogràfica.

Raquel Herrera és traductora literària i investigadora en nous mitjans, especialitzada en crítica d’art digital i recerca sobre les possibilitats narratives de les noves tecnologies. És autora, d’entre d’altres textos, de l’assaig Tempus fugit el relat interactiu (Fundació Espais d’Art Contemporani, 2004). Va co-organitzar les Jornades d’Art i Cultura Multimèdia Metanarratives? (Mediateca Caixaforum, Barcelona, 2005). Aquest 2007 ha moderat la taula rodona de presentació de Lauren Cornell (directora de Rhizome NY) a Barcelona a l’Espacio Movistar. Ha presentat el seu treball nacional (Inclusiva-net Madrid, Mediateca Barcelona) i internacionalment (Bienal de Nuevos Medios de Mèrida, Mèxic, Fundación Telefónica de Buenos Aires). Actualment prepara la seva tesina sobre els orígens de la narrativa digital i escriu el blog Tempus fugit cuando arte y tecnología encuentran a la persona equivocada, http://www.raquelherra.blogspot.com

Dimecres, 14 de novembre

Codi obert: cultura i programari lliure – Llorenç Valverde

Amb l'excusa de protegir formes de negoci obsoletes, els governs d'arreu, empesos per i conxorxats amb multinacionals i societats gestores del drets d'autors, estan construint un entramat legal que, entre d'altres, té els següents efectes col·laterals:  eliminen l'existència present i futura del coneixement i de la cultura de domini públic; limiten i ofeguen fins a l'asfíxia la innovació i la creativitat, i converteixen en delinqüents, reus de presó, a més de la meitat dels habitants del món dit civilitzat.  En aquest context apareixen moviments, inspirats en el del programari lliure i que, com aquest, proposen solucions compatibles amb els reptes presentats per les tecnologies digitals. Alguns d'aquests reptes i les solucions consegüents seran analitzats en aquesta xerrada, amb un especial èmfasi al paral·lelisme que pot ser establert entre la tasca creativa dels hackers i la vinculada a la creació artística.

Llorenç Valverde és actualment Catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Des de gener  de 2006 és el vicerector de tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya. Entre febrer de 2005 i juny de 2006 va ser el director de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSI), presidida pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Lloc web: http://www.lvalverde.net

Dimarts, 20 de novembre

Medialabs, centros de recursos para artistas – Marcos García

El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació possibilita l’aparició de nous models de producció distribuïda del coneixement en la que els usuaris, a més de receptors dels continguts, en són potencials productors. Els processos de producció col·lectiva de recursos que tenen lloc a la xarxa Internet, com ara les comunitats de programari lliure, Wikipedia o els arxius audiovisuals compartits, ens poden servir d’inspiració per repensar les funcions i les formes d’organització dels dispositius tradicionals de producció i distribució del coneixement com la universitat, el museu o el laboratori. En vista a aquests processos, sorgeix la necessitat de crear llocs presencials d’encontre que ofereixin allò que Internet no té per la seva virtualitat; llocs en els que, com succeeix a la xarxa, la producció i la investigació s’ofereixin com processos permeables a la participació. En aquesta presentació es farà referència a algunes experiències que hem posat en marxa a Medialab-Prado de Madrid, en les que experimentem amb models de producció cultural participativa que fan confluir diversos camps de coneixement. Al mateix temps, es reflexionarà entorn al tipus de recursos que es poden oferir als artistes i a la resta d’usuaris d’aquells llocs per la experimentació i la reflexió que anomenem medialabs.

Marcos García és Llicenciat en Belles Arts per la UCM. Des de finals de 2003 ha desenvolupat amb Laura Fernández el programa educatiu de Medialab Madrid, on és actualment responsable d’activitats. MediaLabMadrid és un programa creat el 2002 pel Centro Cultural Conde Duque de la Concejalía de las Artes del Ayuntamiento de Madrid. MediaLabMadrid es conceb com un espai expositiu i laboratori obert a la producció, investigació, formació i difusió de l’art i la ciència vinculats a les noves tecnologies de la informàtica i les telecomunicacions. MediaLabMadrid organitza exposicions, festivals, tallers i seminaris; reuneix a creadors i investigadors de diferents àmbits i propicia, com a catalitzador cultural, diàlegs i interferències productives per les que ofereix una plataforma crítica i exploratòria. Lloc web: http://www.medialabmadrid.org

Dimecres, 21 de novembre

Spawn of the Surreal: l’arte nell’era dei videogiochi – Domenico Quaranta

Des de principis dels noranta, els videojocs han tingut un impacte creixent en l’experimentació artística. Artistes de diverses disciplines s’han apropiat dels videojocs, modificant el seu funcionament o exportant els seus herois i la seva estètica. Han entrat al camp de batalla com jugadors àvids, però al mateix temps han desenvolupat un altre nivell de joc: subvertint l’interficie del joc, criticant llur ideologia, mesclant la vida real amb la vida virtual, modificant jocs existents o creant els seus propis jocs. Avui, mons virtuals com ara Second Life trenquen les separacions entre joc i recerca artística: un “Quasimodo” de la indústria de videojoc, Second Life ja no és un joc, sinó un món sintètic en el que fer art no és més una desviació de la práctica habitual, esdevé una de les seves posibilitats comunes. Tant els videojocs com els móns virtuals no són només un nou mitjà, sinó un nou món, un univers paral·lel en el que es pot viure en un estat de somnieig; i al mateix temps, són construccions culturals que es basen en estereotips i fragments de l’imaginari endinsats en la nostra memòria, com la realitat de l’inconscient que varen explorar els surrealistes. Com s’enfronten els artistes a aquest inconscient dels mitjans?

Domenico Quaranta és crític d’art, professor i investigador acadèmic. Treballa en la intersecció de l’art i les noves tecnologies. Escriu regularment per les publicacions Exibart, “Arte e Critica”, Teknemedia, Digimag i ha publicat també a Corriere della Sera”, “Boiler”, “Noemalab”, “A minima”, “Titolo”, “Maska”, “Around Photography” i “Drome”. Autor del llibre “Net Art 1994 – 1998: La vicenda di Äda'web” (Milan 2004) i editor amb Matteo Bittanti de “GameScenes. Art in the Age of Videogames” (Milan 2006). Ha comissariat diverses exposicions a Itàlia. Professor de net art a l’Accademia di Brera a Milà, és investigador de doctorat per la Universitat de Gènova. Actualment es dedica a la crítica d’art a Second Life mitjançant el seu blog Spawn of the Surreal. Lloc web: http://domenicoquaranta.net

Dimarts, 27 de novembre

Bioarte: en los límites de la creación – Mónica Bello (Capsula)

Des de l’exposició pionera L'Art Biotech a Nantes en 2003, comissariada per Jens Hauser, la creació i exhibició en bioart han proliferat per tot el món. Un cop superada la discusió entorn a la definició de bioart per mitjà de la formalització de la categoria, altres possibilitats d’anàlisi s’ofereixen en l’ampli panorama de la creació bioartística. En el projectes de bioart es manipulen i transformen materials biològics vius que proposen a l’espectador la participació directa en la revisió de la noció de vida i entorn, oferint a més un nou tractament dels paradigmes contemporanis derivats d’aquests conceptes.

La presentació será impartida per Mónica Bello de CAPSULA

Capsula és una plataforma d’investigació curatorial que es centra en l’encontre entre art, ciència i natura. Formada en 2005 per Mónica Bello Bugallo i Ulla Taipale, ha comisariat el simposi Días de Bioarte en Març de 2006 al Centre d’Art Santa Mónica de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, que va incloure el Taller d’Enginyeria de Teixits i Art de SymbioticA. La segona edició de Días de Bioarte va tenir lloc en març de 2007 i va consistir en una exposició documental amb el Taller d’Art i Biologia VIVOARTS de l’artista Adam Zaretsky, de nou al CASM. En juliol de 2007 organitzen Biorama al Digital Research Unit de Huddersfield (Gran Bretanya). Actualment, CAPSULA desenvolupa el projecte Taxonomías en col·laboració amb Comafosca, Nodo d'Art i Pensament a Alella; i treballa des de 2006 en el projecte Neurótica que es va presentar a Intermediae a El Matadero, Madrid; i a NOW Encuentros en el Presente Contínuo en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  Lloc web: http://www.capsula.org.es

Dimecres, 28 de novembre

Research Art: nuevos modos de hacer en las prácticas artísticas contemporáneas – Clara Boj i Diego Díaz (Lalalab)

Els artistes que fan servir les noves tecnologies com a mitjà per la creació es troben a mig camí entre l’art, la ciència i la tecnologia. Empren metodologies híbrides de treball i en moltes ocasions treballen en grups d’investigació multidisciplinars. Aquesta situació recontextualitza les maneres de fer associades a l’art, canviant els processos creatius, els drets d’autoria i fins i tot la funció social de la pròpia obra d’art. En aquesta presentació analitzarem aquest nou paradigma prenent com exemple la nostra pròpia experiència personal mitjançant algunes de les nostres obres.

Clara Boj i Diego Díaz són artistes i investigadors en noves tecnologies aplicades a l’art, l’educació i l’entreteniment. Doctors en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, han treballat com a Research Fellows al lnteraction and Entertainment Research Center de la Nanyang TechnologicalDes de 1998, porten conjuntament una carrera internacional en l’àmbit de l’art digital. Les seves obres, instal·lacions, videos i investigacions en l’aplicació de les noves tecnologies en l’art han estat presentades en festivals i exposicions internacionals com ara ISEA06 (San José-USA), ISEA04 (Helsinki), Banquete (Madrid), La Laboral (Gijón), Daejeon Museum (Corea del Sud), Sonar07 i Sonar 05 (Barcelona), entre d’altres. També han format part del comité organitzador de conferències i congressos com ACE Advance in Computer Entertainment 2005 i 2006, DIME2006 International Conference on Interactive Digital Media and Entertainment. Lloc web: http://www.lalalab.org University a Singapur. Els seus interessos com a artistes i investigadors inclouen la cultura contemporània, l’art digital, el disseny d’interacció per entorns educatius, la realitat augmentada, les xarxes de comunicació... temes sobre els que han impartit diverses xerrades i seminaris.