ART FOR FUN. CASAL SOLLERIC. Palma de Mallorca
Casal Solleric. Planta baja y entresueloPaseo del Born, 27. Palma de Mallorca
Del 22 de noviembre de 2007 al 13 de enero de 2008.
Art for Fun es la segunda parte de una línea de trabajo que iniciamos con la intención de estudiar los usos del humor en el arte actual. En nuestra primera aproximación partimos de la afirmación de que la fuerte presencia del humor en el arte actual es el resultado de una determinada actitud artística, de una disposición anímica que empuja al autor a emprender el acto lúdico-creativo de una manera subversiva y relacional, uniendo así: arte, vida y juego. Su posicionamiento resulta por un lado revolucionario ya que no se rige por los cánones de productividad por los que el capitalismo valora al individuo; y por otro, relacional ya que contiene una gran capacidad para conectar con el espectador y convertirlo en aliado, en co-jugador.
Art for fun muestra el trabajo de ocho artistas que comparten esta misma actitud, pero que en esta ocasión amplían el alcance de su juego. Si anteriormente nos interesamos por la actitud lúdica del artista, y en la obra como resultado de su juego, ahora nuestro interés se centra en obras que a través del juego convierten al visitante en protagonista, forzando una evolución en su condición de espectador y elevándola a la de participante. Por esta razón, todas las obras seleccionadas para esta muestra tienen la particularidad de ser obras sin terminar, inacabadas hasta que el espectador participe en su proceso. El acto lúdico y creativo se expande y pasa de ser privilegio del artista para ser un juego que crea la obra con la participación del público. Nuestra intención es convertir el centro de arte en un espacio donde el conocimiento se transmita a través del juego, un lugar en el que el acto contemplativo deje paso a la experiencia. Atrévase a pensar… jugando.
Artistas participantes:
JACOB DAHLGREN. I, the world, things, life. 2004 – 2007.
La obra consta de un número indeterminado -aunque ha de ser considerable- de dianas. Al poner mil dianas todas juntas, borde con borde, en una misma pared; lo que resulta es una composición de formas y colores que es en sí una pintura –por mucho que el artista no se haya manchado la camiseta con los pinceles. El visitante, que es invitado a lanzar los dardos, en seguida se dará cuenta de que es él mismo quien está configurando, con el color de los dardos, la composición final de la pintura.http://www.youtube.com/results?search_query=jacob+dahlgren
OLAF VAL. Digigripper. 2007
Olaf Val dedica su producción artística a la separación existente entre tecnología y cultura. Digigripper lleva la relación de los seres humanos con la tecnología digital un paso más allá. Es una traducción a escala humana de la matriz 5 x 7 puntos de luces LED. El espectador ha de introducir en un ordenador la palabra que quiere que el digigripper reproduzca en el panel. Luego memorizar los puntos que se encienden en cada letra. Tendrá que cambiar la posición de sus manos y pies a medida que vayan cambiando las letras. Si al cambiar la letra deja su pie o mano en un punto no encendido, éste perderá fuerza y caerá a la colchoneta.
WERNER REITERER. Breath. 2006
Breath es una obra que necesita al espectador, le pide su ayuda, pero requiere de un nivel de participación y de implicación muy alto. Es una petición que implica sobrepasar los límites de lo permitido y a romper con normas sociales. Se nos ha educado con la idea de que el museo es un lugar donde debemos guardar silencio y respeto. ¿Pero que ocurre si una obra nos incita a lo contrario? El visitante se enfrenta a un reto, el de romper con sus inhibiciones y gritar tan alto como le sea posible.
Unit Mobile se compone de una sencilla mesa, unos estantes para contenedores de distintos colores y un gran martillo. Es un banco de trabajo para que el espectador coja el martillo y destroce su móvil… para reciclarlo. Frédéric Pradeau, con gran sentido del humor y una acción basada en el juego, nos lanza ideas en torno a la creación y la destrucción, la producción y el consumo. Con este juego medio-bárbaro medio-civilizado nos propone un ejercicio de crítica, reflexión y responsabilidad colectiva.
CASAL SOLLERIC. Palma
Del 22 de novembre de 2007 al 13 de gener de 2008
ART FOR FUN
Art for Fun és la segona part d’una línia de treball<A[treball|feina]> que iniciam amb la intenció d’estudiar els usos de l’humor a l’art actual. A la nostra primera aproximació partim de l’afirmació que la forta presència de l’humor a l’art actual és el resultat d’una determinada actitud artística, d’una disposició anímica que empeny l’autor a emprendre l’acte ludicocreatiu d’una manera subversiva i relacional, i uneix així: art, vida i joc. El seu posicionament resulta d’una banda revolucionari, ja que no es regeix pels cànons de productivitat pels quals el capitalisme valora l’individu i, per l’altra, relacional, ja que conté una gran capacitat per connectar amb l’espectador i convertir-lo en aliat, en cojugador.
Art for fun mostra el treball<A[treball|feina]> de vuit artistes que comparteixen aquesta mateixa actitud, però que en aquesta ocasió amplien l’abast del seu joc. Si anteriorment ens interessam per l’actitud lúdica de l’artista, i en l’obra com a resultat del seu joc, ara el nostre interès se centra en obres que a través del joc converteixen el visitant en protagonista, forçant una evolució en la seva condició d’espectador i elevant-la a la de participant. Per aquesta raó, totes les obres seleccionades per a aquesta mostra tenen la particularitat de ser obres sense acabar, inacabades fins que l’espectador participi en el seu procés. L’acte lúdic i creatiu s’expandeix i passa de ser privilegi de l’artista a ser un joc que crea l’obra amb la participació del públic. La nostra intenció és convertir el centre d’art en un espai on el coneixement es transmeti a través del joc, un lloc en el qual l’acte contemplatiu deixi pas a l’experiència. Gosi pensar... jugant.
Artistes participants:
Jacob Dahlgren, Werner Reiterer, Olaf Val, Rafael G Bianchi, Robert Barta, Frédéric Pradeau, Julien Berthier i Vlad Nanca.
Algunes obres:
JACOB DAHLGREN. I, the world, things, life. 2004-2007
L’obra consta d’un nombre<A[número|nombre]> indeterminat –encara que ha de ser considerable– de dianes. En posar mil dianes totes juntes, vora amb vora, en una mateixa paret, el que resulta és una composició de formes i colors que és per si mateixa una pintura –per molt que l’artista no s’hagi tacat la camiseta amb els pinzells. El visitant, que és convidat a llançar els dards, tot d’una s’adonarà que és ell mateix que configura, amb el color dels dards, la composició final de la pintura.
Per veure com funciona l’obra, feis clic a l’enllaç al vídeo:
http://www.youtube.com/results?search_query=jacob+dahlgren
OLAF VAL. Digigripper. 2007
Olaf Val dedica la seva producció artística a la separació existent entre tecnologia i cultura. Digigripper du la relació dels éssers humans amb la tecnologia digital una passa més enllà. És una traducció a escala humana de la matriu 5 x 7 punts de llums LED. L’espectador ha d’introduir en un ordinador la paraula que vol que el digigripper reprodueixi al plafó. Després ha de memoritzar els punts que s’encenen a cada lletra. Haurà de canviar la posició de les seves mans i dels seus peus a mesura que vagin canviant les lletres. Si en canviar la lletra deixa el seu peu o la seva mà en un punt no encès, aquest perdrà força i caurà al matalàs.
Per veure com funciona l’obra, feis clic a l’enllaç al vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=ha_yRLPDOaY
WERNER REITERER. Breath. 2006
Breath és una obra que necessita l’espectador, al qual demana ajuda, però requereix d’un nivell de participació i d’implicació molt alt. És una petició que implica sobrepassar<A[sobrepassar|ultrapassar]> els límits del que està permès i trencar amb normes socials. Se’ns ha educat amb la idea que el museu és un lloc on hem de guardar silenci i respecte. Però què passa si una obra ens incita al contrari? El visitant s’enfronta a un repte, el de trencar amb les seves inhibicions i cridar tan fort com sigui possible.
Per veure com funciona l’obra, feis clic a l’enllaç al vídeo o aferrau l’enllaç directament a la barra d’adreces<A[direccions|adreces]>:
L’obra apareix al minut 01:22
http://www.youtube.com/watch?v=UUnqlNzbUF0
o també a:
http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=10678090
FRÈDÈRIC PRADEAU. Unit Mobile. 2006
Unit Mobile es compon d’una senzilla taula, unes prestatgeries per a contenidors de diferents colors i un gran martell. És un banc de treball<A[treball|feina]> perquè l’espectador agafi el martell i destrossi el seu mòbil... per reciclar-lo. Frédéric Pradeau, amb gran sentit de l’humor i una acció basada en el joc, ens llança idees entorn de la creació i la destrucció, la producció i el consum. Amb aquest joc mig bàrbar mig civilitzat ens proposa un exercici de crítica, reflexió i responsabilitat col·lectiva.
