AMBLART

Al traspassar la porta la fosca regnant m’ha descol·locat una mica. Mentres els ulls s’habituaven a la foscor he descobert la vídeo instal·lació. Encara que hi ha bancs per poder seure davant la pantalla he preferit seure al terra. La frescor de les rajoles s’agraeix molt ja que el dia és força calorós. La projecció, que ja està començada, mostra a un home caminant cap a les flames. Tot d’una he quedat enganxada a la imatge. L’home s’atraca cada punt mes al foc i, ralentitzadament, travessa les flames. De sobte, el seu cos ressorgeix del foc, intacte, solsament alguna espurna a la roba. L’home, impassible, continua caminant fins que traspassa els límits de la pantalla i penetra en la meva ment.

I de tot d’una la fosca. La fosca un temps, de sobte, un puntet de llum que es fa gran i mes gran i pren forma de làmpada d’església. Una dona, pareix una verge, va prenguent la flama de infinitat d’espelmes, llum, resplendor. La dona es reflecteix a l’aigua, camina damunt ella, com ho va fer Jesús a la mar, avança cap a mi, traspassa la pantalla i penetra en la meva ment. Fosca un altre pic. Allà, a la meva ment es retroben tot dos. Aquí el meu subconscient comença a fer feina.

Realment l’espai acompanya. He aconseguit desconnectar de tot els minuts que m’he pogut concentrar mirant la projecció. Uns nins cridaners que participaven a una gimcana me desperten del meu estasi. Hauria  preferit despertar d’aquest somni d’una altre manera però, la realitat no sempre es com volem. I, qui sap si algun dels nins que interromperen la meva concentració quedaran impactats amb aquesta obra i després d’aquesta voldran veure d’altres.

A la sortida, agafo un fulletó, en ell s’explica que els personatges que apareixen a la videoprojecció són Tristan i Isolda, els amants d’una llegenda de la mitologia Celta, la representació del drama de l’amor i de la mort.

Aquesta obra de Bill Viola, Nigth Journey, representa el viatge dels amants a través del desig i del dolor. El foc és la depuració, el cicle de la mort i la regeneració. El trànsit a través de l’aigua purificadora, el lliurament de l’amor a la font regeneradora de la mort.

Realment no se si aquest es el muntatge que jo m’havia fet però, sincerament, crec que això es el que menys importa.

Bill Viola nascut el 1951, es un dels artistes contemporanis de vídeo mes coneguts i apreciats. El seu treball es distingeix per la seva innovació tecnològica i pel seu profund arrelament amb l’art del passat. Inspirant-se  sovint  en la iconografia i la filosofia de la tradició europea i oriental, Bill Viola crea treballs de gran intensitat com aquest que us recoman que vegeu a Pollença, també podeu aprofitar per veure al museu del costat els seleccionats del Certamen d’arts plàstiques de Pollença 2006.