Ramon Canet
Por Antoni Planas
L’artista Ramon Canet torna a ser actualitat. Hi ho és per protagonitzar un nou projecte expositiu en el qual revisa més de tres dècades de feina creativa que l’han portat a ser l’artífex d’una de les obres més consolidades, sòlides, ambicioses i amb més credibilitat de l’art balear.
La mostra, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), el Govern de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Baleàrics, va començar el seu recorregut itinerant el passat 5 d’agost al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. Actualment es pot contemplar a Menorca fins el proper 10 d’octubre, de forma simultània a la Capella del Roser de Ciutadella i al Museu de Menorca de Maó. El recorregut continuarà per Alacant, Múrcia, Madrid, Barcelona i Palma, on acabarà el seu periple al Casal Solleric l’agost de 2006.
No és la primera vegada que Ramon Canet repassa la seva trajectòria. Basta recordar la magnífica exposició que l’any 2000 va protagonitzar a sa Llonja dins el cicle d’exposicions recollides sota el títol Trajectòries. Ambdues mostres es complementen a la perfecció i són un magnífic instrument per descobrir la profunda investigació que l’artista ha realitzat en els llenguatges de l’abstracció en tots aquests anys.
Un recorregut per la mostra ens permet descobrir com l’espiritualitat de les obres de les primeres etapes de Canet es va transformant per donar pas, per evolucionar cap a la no-forma dels darrers quadres, pintures en les quals les formes geomètriques de colors simbòlics suren sobre un fons monocrom, conformant una tensió que fa que l’espectador no pugui separar la mirada de la tela. El resultat són quadres d’una bellesa basada en l’abstracció lírica, allunyats de representacions, d’aclaparador significat, que desperten emocions amagades en el més profund de l’ànima.
La selecció d’obres és magnífica. Grans formats, teles i papers, absolutament totes les èpoques representades, tots els camins enfilats per l’artista, fins i tot aquells que no varen trobar una continuació... I el que és més important, totes les obres que es mostren són ben representatives de la trajectòria vital d’aquest artista. No en sobra cap, no hi ha gens de palla en aquesta mostra. Cristina Ros i Guillem Frontera, els comissaris de la mostra, han sabut destriar amb habilitat i criteri per fer una exposició que està formada per les millors obres de cada època de l’artista. I, ho hem de reconèixer, una bona tasca de comissariat, seriosa i treballada, és una cosa que es veu molt poques vegades per aquestes latituds.
Menció especial mereix el catàleg realitzat per a la mostra. Un magnífic –i útil!- treball que compta amb un text introductori de l’escriptor mexicà Carlos Fuentes i una aproximació a l’obra pictòrica de Ramon Canet que signa Guillem Frontera. Però, tal vegada, el que dóna més valor al volum és una extensa i exhaustiva biografia comentada de l’artista que han elaborat Lourdes Mazaira i Cristina Ros, a més de la recopilació de textos antics que apareix en forma d’Annex. Tot això confereix un valor afegit a aquest catàleg, convertint-lo en un autèntic llibre sobre el pintor, un artista que ha arribat a la seva maduresa creativa amb un gran moment de forma –si se’m permet aquest .
