AMBLART

Quan vares sentir la passió per l’art?

Exactament no ho sé, però tinc el pressentiment de que cap a l’adolescència, en part degut al meu entorn, a la meva situació familiar i, sobretot,  a les amistats, especialment amb els artistes Jorge Pombo i José María Labra.

Que et va portar a emprar nous materials i tècniques per expressar els teus sentiments?

Mitjançant la creació plàstica mai no he volgut expressar els meus sentiments, sinó parlar de coses que ens pertanyen a tots però des de una concepció més poètica i entenent l’art com a metallenguatge. Està clar que el creador filtra el món a través de la seva mirada, ningú no en pot fugir d’això, però jo voldria intentar que aquesta mirada s’ampliés per anar més enllà del subjecte. La qüestió de les tècniques... aquestes es van adequant al que vols explicar i sempre has d’intentar trobar la més adient, la que et faci sentir més lliure quan crees i treballes.

Tu ets una artista multidisciplinària però sempre tens un lligam en la pintura mes tradicional. Per què?

No faig grans distincions entre la tradició i la contemporaneïtat, m’agrada crear un diàleg entre ambdues, ja sigui a través de les formes com dels pensaments, crear dintre d’uns paràmetres més holístics que hem permetin dirigir els pensaments cap diferents direccions interrelacionant-les, sense que una exclogui l’altre.

Com va sorgir la idea del projecte que podem veure a la Fundació Miró?

Volia desenvolupar un projecte que em permetés investigar sobre les possibilitats de translació del dibuix a l’espai, alliberant-lo del paper i donant-li formés més aèries, dinàmiques i fins i tot incorporees. En realitat és una proposta que parteix del dibuix com a fi en si mateix i defensa el seu fort potencial que sovint ens connecta amb les capes més fondes del inconscient i de l’instint. En cada un dels espais aquesta idea es desenvolupa d’una forma singular i proposo a l’espectador vivenciar aquesta recerca. Finalment també es trobarà una mena de llibre de bitàcola d’on sorgeixen les idees per les quals em demanes, tot prové d’un llarg i lent procés.- En el llibre és on pot observar-se millor aquest camí que proposo entre les pàgines i que té com a eix vertebrador el dibuix.

A vegades comparo les arts plàstiques amb la poesia. A simple vista et pot resultar difícil d’entendre però si t’atures a pensar que en un sols vers o una sola imatge pot haver tota una història al darrera ho veus de manera diferent, això me fa pensar  que un artista plàstic es un escriptor d’imatges, estàs d’acord?

... pot esser un escriptor d’imatges, és una bella metàfora.

Tu ets una artista que s’ha mogut molt per fora de Mallorca, de fet tens el teu estudi a Barcelona, no? Creus que la illa aïlla? És necessari sortir fora per fer carrera en aquest món?

És una decisió molt personal que depèn de cada artista. En el meu cas jo vaig sentir en un moment concret la necessitat i la il·lusió de marxar a estudiar, a formar-me i a viure fora de Mallorca. Aquest fet em va resultar molt enriquidor en tots els aspectes. En certa manera la distancia de tot el que et resulta conegut pot esdevenir molt fructífera perquè t’obliga a observar amb més perspectiva i tens més elements per comparar, analitzar i situar-te respecte a ells.
Allò de fer carrera en aquest món... ho deixarem pels corredors... millor caminar poc a poc i gaudir.

Com trobes l’ambient artístic de les illes. Què creus que manca, què sobra?

Mallorca es un lloc curiós a on cada vegada més conflueixen persones d’arreu del món. Això, ben entès, ens pot enriquir moltíssim, ens pot donar més obertura mental i tolerància. En l’art es comencen a percebre aquests canvis i la necessitat d’establir ponts de connexió més forts fora de l’illa. Pens seriosament que és molt important que les institucions vinculades al món cultural donin suport i enforteixin aquests possibles ponts d’intercanvis amb un esperit una mica més arriscat.

Quins són els teus projectes més immediats?

El projecte més immediat i un dels que més il·lusió en fa és la publicació del llibre titulat Drawings que ara present a la Fundació Miró, un projecte artístic que m’ha portat més d’un any de feina i reflexions i en el qual he comptat amb molts col·laboradors, entre ells  en Biel Amer, que ha fet una aportació literària, no com a crític. Continuant amb la teva pregunta, els propers mesos estaré a Madrid treballant amb un projecte gràfic en el taller de Dan Benveniste i també tinc previstes varies exposicions per el 2006 a Barcelona, Alacant, Madrid, Colònia i a Islàndia. Aquesta darrera dintre del programa internacional Site-Ations 2005/06 “Sense in Place”, en el qual he estat seleccionada com una de les artistes representants d’Espanya. Aquest projecte consisteix en una residència a Reykjavik i una exposició ideada per un lloc específic i que conclourà amb un simposi entre tots els països participants.

Si poguessis demanar un desig relacionat amb la teva carrera artística què demanaries?

A curt termini, m’agradaria moltíssim poder exportar i presentar l’exposició que ara faig a la Fundació Miró a un altre espai expositiu que porti una programació adient al projecte i arribar a editar el llibre Drawings.

Fes-te una pregunta que t’agradaria que te fessin a una entrevista i mai tan fet i per suposat, contesta-la.

No tinc la resposta.