17 maig-juliol

COMISSÀRIA: Cristina Ros

Nascuda a Castelló de la Plana, el 1961, i resident a Eivissa des del 1981, Maria Catalán té una formació eminentment autodidàctica, tot i el seu pas per l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa a mitjans dels anys vuitanta. Assistent d’Eduard Micus, entre el 1988 i el 2000, any de la mort de l’artista, és al taller de Micus, a Jesús, on es podria dir que completà la seva formació en un continu intercanvi d’experiències artístiques i enriquiment constant pel que fa el tractament de la matèria pictòrica i el desenvolupament del llenguatge informalista.

L’obra de Maria Catalán, centrada en la pintura, però també amb algunes incursions significatives en l’escultura, és fruit de la necessitat d’experimentar amb la matèria, de transformar-la, des de la intuïció i amb un esperit de recerca constant. Emotiva en el gest, amb una preferència clara pels materials pobres, a vegades hereva de la lluminositat mediterrània i d’altres sumida en un gran dramatisme, Maria Catalán aborda els grans formats amb inusitada valentia, duplica o triplica les seves dimensions, però també es fa delicada i exquisida en els gestos petits d’un filferro que es corba o en la línia fina d’un pinzell que es mou capritxós, tremolós, per la superfície d’un paper.

Mostrar a Palma l’obra de Maria Catalán significa oferir una oportunitat més per a la coneixença entre les illes. Revisades les obres d’artistes de les Pitiüses com Erwin Bechtold, Eduard Micus, Toni Cardona, Vicent Calbet, etc., Maria Catalán aporta la visió d’una obra en plena maduresa, amb una trajectòria sòlida al darrera, però també amb molt camí cap al futur.     

Nacida en Castellón de la Plana en 1961 y residente en Ibiza desde 1981, Maria Catalán tiene una formación eminentemente autodidacta, a pesar de su paso para la Escuela de Artes y Oficios de Ibiza a mediados de los años ochenta. Asistente de Eduard Micus entre el 1988 y el 2000, año de la muerte del artista, es en el taller de Micus, en Jesús, donde se podría decir que completó su formación en un continuo intercambio de experiencias artísticas y enriquecimiento constante en cuanto al tratamiento de la materia pictórica y el desarrollo del lenguaje informalista.<A[para|por]><A[por|para]>

La obra de Maria Catalán, centrada en la pintura pero también con algunas incursiones significativas en la escultura, es fruto de la necesidad de experimentar con la materia, de transformarla, desde la intuición y con un espíritu de investigación constante. Emotiva en el gesto, con una preferencia clara por los materiales pobres, a veces heredera de la luminosidad mediterránea y en otras sumida en un gran dramatismo, Maria Catalán aborda los grandes formatos con inusitada valentía, duplica o triplica sus dimensiones, pero también se hace delicada y exquisita en los gestos pequeños de un alambre que se curva o en la línea fina de un pincel que se mueve caprichoso, tembloroso, por la superficie de un papel.<A[investigación|búsqueda]><A[por|para]>

Mostrar en Palma la obra de Maria Catalán significa ofrecer una oportunidad más para el conocimiento entre las islas. Revisadas las obras de artistas de las Pitiusas como Erwin Bechtold, Eduard Micus, Toni Cardona, Vicent Calbet, etc., Maria Catalán aporta la visión de una obra en plena madurez, con una trayectoria sólida detrás, pero también con mucho camino hacia el futuro.