AMBLART

Fa unes setmanes es denunciava des d’aquesta secció el desastre de les escultures públiques que s’han col·locat en les noves carreteres de Mallorca. L’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) va reaccionar i va demanar explicacions sobre el paper d’un director general en l’elecció de les escultures que s’instal·len. La protesta va provocar que el Govern creés –tot i que bona part del mal ja està fet- una comissió d’experts per decidir-ne la compra. Des d’aquí ens demanem, per què és necessari tant de rebombori per aconseguir una cosa que és de sentit comú? Les respostes que se’ns acuden val més no escriure-les.

Un comentari

Arran d’aquest cas al Diari de Mallorca va aparèixer un comentari del galerista Joan Antonio Horrach sobre el tan celebrat director general, que a la vegada fa de crític en un diari local. Deia Joan Antonio: “Opinar d’art no és ser crític d’art”. Aquesta frase ens ha fet reflexionar i, francament, a la nostra terra es pot aplicar a molts dels camps de l’art: galeristes, artistes, comissaris, taxadors, directors de centres, i un llarg, llargíssim, etcètera.

Mal estat de les rotondes

Per cert, no val només col·locar escultures a les carreteres. Si aquestes es posen, al menys s’ha de tenir cura de les rotondes on es col·loquen. Deïm això perquè la rotonda on hi ha situada una escultura de Miquela Vidal, al final de l’autopista de Campos, fa autèntica pena. Tot són males herbes i fullam. Ja estam que tal vegada l’escultura no ho paga, però ja que la tenim, cuidem-la.

Bona voluntat

Pere Polo, president de la ONG Ensenyants Solidaris està aquests dies molt ocupat en la seva tasca de recaptar doblers per construir dues aules-tallers a Lima (Perú), una d’informàtica i una altra d’electricitat. Lloable tasca, aquesta. El cas és que la mencionada ONG no ha tingut cap altra idea que organitzar una subhasta d’art. Una altra vegada els toca als artistes donar fons. Des d’aquí, tot i valorar molt la tasca de la ONG, pensem que hi ha altres maneres de fer col·laborar als artistes en la recaptació de fons que no pas una subhasta, que deixa sempre l’artista en un mal lloc i desvaloritza molt la seva obra. Malgrat tot, l’artista sempre acaba col·laborant en iniciatives d’aquests tipus.

Sis mirades a Manacor

Manacor sempre ha estat terra d’artistes. Això es demostra ara al Centre d’Art s’Estació, que inaugura una exposició de sis artistes de la ciutat, sis visions, sis maneres de veure l’art, sis formes d’expressió, sis generacions. Mostraran obra de Joan Riera Ferrari, Miquel Brunet, Llorenç Ginard, Rafel Amengual, Rafel Perelló i Catalina Julve. És una excel·lent idea la de confrontar aquestes sis propostes, tan diferents però nascudes d’un entorn geogràfic i psicològic similar. Crec que val la pena veure-la. No se la perdin.